TEATRE MUSEU SALVADOR DALÍ

Dia 28 de novembre de 2015

Aquest dissabte vam anar tots els del projecte Rossinyol al Teatre Museu Dalí.
Ens ho vam passar bé, jo vaig aprendre coses que o bé no sabia o bé no recordava i els nens també.
La meva rossinyola s'ajuntava molt amb un nen del projecte, el qual ja m'havia dit anteriorment que eren amics i això em va agradar molt perquè se la veia comunicativa malgrat la seva timidesa.
Després de la guia al museu vam anar al museu de les joies, aquí si que la vaig veure interessada, m'anava dient "que guay" a cada joia que veiem, per tant dedueixo que lo seu són les joies i no pas els quadres surrealistes de Dalí. Vaig fer algunes fotos i les hi vaig passar pel Whats a la seva mare perquè veies una mica que havia anat bé i agafés confiança.
La relació amb ella segueix sent una mica tímida i poc decidida però ho anirem treballant, paciència.

EL PRIMER DIA

Dia 22 de novembre de 2015


Avui hem quedat a casa meva perquè feia molta fred per estar al carrer.
Hem decidit fer manualitats i hem fet això:
És una figura feta amb cartró i folrada amb paper i hem posat el nostre nom i l'hem decorat, després li hem fet un forat i li hem posat una veta per tal de penjar-ho a l'habitació.

Ens ho hem passat bé, hem parlat una mica de la seva escola, de la seva arribada aquí a Catalunya, dels seus companys de classe, del pròxim dia que quedem etc.

Mentre l'acompanyava a casa seva, m'ha explicat que mai s'imaginaria que existiria aquesta fred perquè esta acostumada al clima d'Honduras que sempre fa calor. 

En resum, ha estat un bon matí. 

LA PRIMERA IMPRESSIÓ

Dia 21 de novembre de 2015

Fa exactament una setmana vaig poder conèixer la meva rossinyola. 

Va ser a la biblioteca de Figueres juntament amb els altres mentors i mentorats.

Cal dir que jo estava una mica nerviosa, mai havia fet una activitat d'aquest tipus tot i així en tenia i en tinc moltes ganes. La meva rossinyola també estava una mica nerviosa, ho vaig notar cada cop que jo li feia preguntes del tipus.. "Què t'agradaria fer?" "T'agrada tal cosa?" Ella em deia que tot li anava bé i de vegades es contradeia en el que li agradava o el que no. És normal, jo a la seva edat m'hagués negat a participar en un projecte com aquest per por o vergonya, ella per aquesta banda ha estat molt valenta. 

Em va caure bé, és una nena d'11 anys i és d'Honduras. 

Vull creure que poc a poc, setmana rere setmana anirem connectant més. 

Demà, diumenge dia 22 hem quedat pel matí, encara no sé ben bé que farem perquè el que tinc pensat és a l'aire lliure i sembla que es gira mal temps, avui pensaré un pla B.