MENJAR TÍPIC DE CATALUNYA

Dia 19 de desembre de 2015

Amb la Michel hem quedat per dinar, però no un dinar qualsevol sinó un de típic de Catalunya ja que fa uns 5/6 mesos que ha arribat i hi ha moltes coses que no ha provat.
Vam anar al supermercat juntes a comprar els ingredients, vam comprar:
-Pa de pagès
-Pernil dolç (salat no perquè l'havia provat ja i no li agradava)
-Llom ibèric (va resultar no agradar-li.)
-Beure (el que va voler ella)
-Ametlla garrapinyada
-Fuet (que em va dir que li agradava molt)
-Xocolatines per acabar bé el dinar
-Crema catalana (que totes dues encara no havíem provat)

Mentre dinàvem vam estar mirant un programa de la televisió a través el meu pc ja que a ella li agrada molt i no sempre el pot veure.
Vam avaluar la crema catalana amb un 5 ja que totes dues no sabiem si realment ens agradava o no, vam riure força provant-la.
Alguns dels ingredients que van sobrar els vaig posar en una bossa perquè s'ho emportés a casa seu.
Ara sempre que la vaig a buscar/tornar a casa seva m'explica coses.

DIBUIXEM I PINTEM

Dia 5 de desembre de 2015

Avui degut al mal temps, la fred i la pluja hem tornat a venir a casa meva, aquest cop com bé m'havia dit ella l'anterior dissabte, hem dibuixat i pintat amb acuareles i plastidecors. En el dia d'avui si que he notat més comunicació per part seva, em va explicar que havia estat amb les seves cosines a casa seva i que havia anat a dormir a les 2 de la matinada.
Mentre dibuixavem vaig voler conèixer una mica més d'ella i li vaig dir que posaríem música, ella va posar tota l'estona reggeton/justin bieber... Em va fer gràcia perquè anava cantant, per tant vam trencar una mica la barrera de la vergonya.
Com que li va agradar el que jo vaig dibuixar li vaig dir que se'l podia quedar.
Em va comentar molts cops que m'havia quedat molt bé, és curiosa la perspectiva d'un nen.. perquè per mi el meu dibuix és horrorós jeje.
El pròxim dia farem una activitat força cultural.

TEATRE MUSEU SALVADOR DALÍ

Dia 28 de novembre de 2015

Aquest dissabte vam anar tots els del projecte Rossinyol al Teatre Museu Dalí.
Ens ho vam passar bé, jo vaig aprendre coses que o bé no sabia o bé no recordava i els nens també.
La meva rossinyola s'ajuntava molt amb un nen del projecte, el qual ja m'havia dit anteriorment que eren amics i això em va agradar molt perquè se la veia comunicativa malgrat la seva timidesa.
Després de la guia al museu vam anar al museu de les joies, aquí si que la vaig veure interessada, m'anava dient "que guay" a cada joia que veiem, per tant dedueixo que lo seu són les joies i no pas els quadres surrealistes de Dalí. Vaig fer algunes fotos i les hi vaig passar pel Whats a la seva mare perquè veies una mica que havia anat bé i agafés confiança.
La relació amb ella segueix sent una mica tímida i poc decidida però ho anirem treballant, paciència.

EL PRIMER DIA

Dia 22 de novembre de 2015


Avui hem quedat a casa meva perquè feia molta fred per estar al carrer.
Hem decidit fer manualitats i hem fet això:
És una figura feta amb cartró i folrada amb paper i hem posat el nostre nom i l'hem decorat, després li hem fet un forat i li hem posat una veta per tal de penjar-ho a l'habitació.

Ens ho hem passat bé, hem parlat una mica de la seva escola, de la seva arribada aquí a Catalunya, dels seus companys de classe, del pròxim dia que quedem etc.

Mentre l'acompanyava a casa seva, m'ha explicat que mai s'imaginaria que existiria aquesta fred perquè esta acostumada al clima d'Honduras que sempre fa calor. 

En resum, ha estat un bon matí. 

LA PRIMERA IMPRESSIÓ

Dia 21 de novembre de 2015

Fa exactament una setmana vaig poder conèixer la meva rossinyola. 

Va ser a la biblioteca de Figueres juntament amb els altres mentors i mentorats.

Cal dir que jo estava una mica nerviosa, mai havia fet una activitat d'aquest tipus tot i així en tenia i en tinc moltes ganes. La meva rossinyola també estava una mica nerviosa, ho vaig notar cada cop que jo li feia preguntes del tipus.. "Què t'agradaria fer?" "T'agrada tal cosa?" Ella em deia que tot li anava bé i de vegades es contradeia en el que li agradava o el que no. És normal, jo a la seva edat m'hagués negat a participar en un projecte com aquest per por o vergonya, ella per aquesta banda ha estat molt valenta. 

Em va caure bé, és una nena d'11 anys i és d'Honduras. 

Vull creure que poc a poc, setmana rere setmana anirem connectant més. 

Demà, diumenge dia 22 hem quedat pel matí, encara no sé ben bé que farem perquè el que tinc pensat és a l'aire lliure i sembla que es gira mal temps, avui pensaré un pla B.